Mapa dels afectes

Hi ha records que tornen a través d’una imatge,
d’una paraula dita amb calma,
d’un gest compartit.

L'increment en l'esperança de vida de la població i l'envelliment que això comporta ha provocat un augment en la quantitat de casos de deteriorament cognitiu o demència. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) destaca que existeix prou evidència sobre el valor potencial de les arts per a prevenir malalties mentals i la deterioració física associada a l'envelliment. Això cobra especial rellevància si es consideren les projeccions de l'OMS, que adverteixen que la malaltia mental serà el principal problema de salut a escala mundial per a 2030.

L'art està profundament vinculat als inicis de la humanitat. Exerceix un paper essencial en com les persones perceben el món, experimenten emocions i es relacionen entre si. Un punt clau és la distinció significativa entre les experiències dels qui gaudeixen de l'art com a públic i aquells que assumeixen el rol de creadors. La creació artística no sols activa diferents àrees del cervell, sinó que també incorpora un component emocional de gran rellevància.

Inspirats en la iniciativa Fotomemòries del Museu de Sant Cugat, el novembre passat es va posar en marxa el laboratori creatiu per a crear i recrear records titulat Mapa dels afectes, que enguany ha celebrat la seva segona edició. El projecte neix per a donar resposta des de l'art i la cultura a persones amb Alzheimer i als seus familiars, partint de la idea que es pot utilitzar l'art, la paraula i la fotografia com a estímul per al record i per a connectar des de l'emoció.

Aquesta és una iniciativa impulsada pel Museu d'Història de Manacor i Es Baluard Museu en el marc de la xarxa Apropa Cultura Balears, amb el suport de Fundació “la Caixa” a través d'Acció Social de CaixaBank.

El projecte Mapa dels afectes, creat i dissenyat per Sara Fernandez Diaz, d’Ennigulart Laboratori Creatiu, es desenvolupa des de fa anys com un espai d’experimentació i trobada entorn de l’art i la memòria. En aquesta segona edició, tal com explica la creadora del projecte, s’ha posat un èmfasi especial en convidar els participants no només a rebre, sinó també a fer, crear i produir.

Aquest pas de l’espectador al creador aporta un valor afegit profundament plaent i reconfortant, afavorint que les persones se sentin validades, capaces i plenament actives. A través del procés creatiu, el Mapa dels afectes es construeix entre totes les persones que hi participen, generant una connexió intensa i significativa, encara que el treball es desenvolupi en poques sessions.

A més, el fet de poder endur-se físicament les creacions permet que l’experiència continuï més enllà del taller, establint ponts amb la residència, amb les companyes i amb l’entorn familiar. Alguns participants explicaven, per exemple, que regalaren les seves peces als fills, reforçant així la sensació de sentir-se productius, vàlids i capaços, alhora que es fomenta la comunicació, la interacció social i la resignificació dels records.

El projecte també ha estat viscut amb gran emoció per part de les institucions i centres participants. Des del Museu d’Història de Manacor destaquen que «mai és tard per descobrir i experimentar», una idea que resumeix l’esperit del laboratori creatiu i la capacitat de l’art per obrir nous camins, independentment de l’edat o la situació vital.

Des d’Es Baluard Museu, l’experiència ha posat de manifest el poder de l’art com a llenguatge universal. A través de la música, que transcendeix idiomes i nivells culturals, es va generar una connexió profunda i íntima amb els participants. L’audició d’un preludi de Chopin va despertar records i emocions, especialment en aquelles persones que havien estat músics, que es deixaren portar per la melodia amb el cos, evidenciant una relació viva i personal amb la música.

La connexió es va estendre també a l’arquitectura i al patrimoni. En compartir la història del Baluard de Sant Pere, tots els participants van establir vincles amb la murada, explicant els canvis que havien vist al llarg dels anys i relacionant-los amb les seves pròpies vivències. L’arquitectura, com a patrimoni inamovible, es va revelar així com a un fil conductor entre la història col·lectiva i la història personal, capaç de connectar diferents generacions a través de la memòria i l’experiència viscuda.

L’impacte del projecte també s’ha fet evident a les Residències i Centre Dia de Palma i Manacor participants. Tal com comentava la Tina, acompanyant del grup de la Llar del IMAS de General Riera, «tots els nostres residents demanen quan poden tornar». Una reacció que posa de manifest el valor d’aquesta experiència tan enriquidora, amb el desig de poder-la repetir i amb les portes de la Llar obertes per a futures col·laboracions.

Mai és tard per descobrir i experimentar.
I quan l’experiència acaba, queda el desig de tornar-hi.