Manon Lescaut

Manon Lescaut, òpera en quatre actes estrenada l’any 1893 al Teatro Reggio de Torí, està basada en l’obra L’histoire du chevalier des Grieux et Manon Lescaut (1731), de l’abat Prévost, que també va ser la inspiració per a l’òpera Manon, de Jules Massenet. “Manon és una heroïna en la qual crec i, per tant, no pot deixar de guanyar-se el cor del públic. Per què no hi poden haver dues òperes sobre Manon? Una dona com Manon pot tenir més d’un amant”, escrivia el mateix Puccini al seu editor. 
 
Manon Lescaut va ser la seva tercera òpera i la que va representar el seu primer gran èxit. Li va donar una fama duradora i va marcar el començament d’una col·laboració fructífera amb els llibretistes Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, amb els quals escriuria tres obres mestres: La bohème (1896), Tosca (1900) i Madama Butterfly (1904). 
 

Quan Manon coneix el jove estudiant Des Grieux, s’enamoren i s’escapen junts, però quan el vell Geronte ofereix a Manon una vida de riquesa i luxe, ella s’atura i segueix aquesta vida de plaers. Sense poder oblidar Des Grieux, intenten fugir junts, però abans que puguin escapar, Geronte arresta Manon. Escapen de nou, sense saber-ho, cap l’infern. Manon s’esfondra d’esgotament i mor als braços de Des Grieux mentre li diu que l’estima. Tots els esforços han estat en va. 
 
La partitura sumptuosa i rica en colors es caracteritza per la vitalitat juvenil i per estar plena de melodies glorioses: del duet apassionat de Des Grieux i Manon “Vedete? io son fedele” a la desolació aclaparadora de l’ària final de Manon “Sola, perduta, abbandonata”, passant per “Donna non vidi mai” de l’acte I o “In quelle trine morbine” de l’acte II. 
 
La posada en escena d’Àlex Ollé té l’origen en l’Òpera de Frankfurt. En la introducció prèvia, uns vídeos ens expliquen que Manon i el seu germà Lescaut estan creuant una tanca fronterera i entren com a immigrants il·legals. L’assetjament que ella pateix a causa de la seva bellesa i atractiu físic desembocarà en abús i explotació. Amb el vestuari urbà de Lluc Castells i l’escenografia d’Alfons Flores, Ollé fa transitar aquests personatges inflamats d’amor i dubtes sobre la virtut o els plaers per una estació d’autobusos, un club de ballarines de pole dance en què Manon és l’estrella o unes cel·les claustrofòbiques com a pas previ a la deportació. La presència constant d’unes lletres gegants amb la paraula LOVE són el recordatori d’aquesta passió amorosa imprevisible com a fil conductor de l’òpera. 
 
Asmik Grigorian, una de les millors sopranos de l’actualitat, serà la protagonista oferint una gran creació vocal i interpretativa. Innocent i vulnerable, la Manon que Ollé dibuixa per a Grigorian expressa amb intensitat, juntament amb el tenor americà Joshua Guerrero, frivolitat i passió ferma. Un autèntic fermall en la temporada del Gran Teatre del Liceu.