Señora de rojo sobre fondo gris

Un pintor, amb molts anys en l’ofici, porta temps sumit en una crisi creativa. Des que va morir de forma imprevista la seva dona, que era tot per a ell, pràcticament no ha pogut tornar a pintar.

Som a l’estiu i tardor de 1975. La filla gran de tots dos és a la presó per les seves activitats polítiques, i és en aquestes dates quan sorgeixen els primers símptomes de la malaltia de la seva mare que la filla viurà des de dins de la presó. És un altre record permanent en la vida del seu pare, que també ara reviu.

Aquesta obra teatral és el relat d’una història d’amor en camí desenfrenat cap a la mort, que ens situa en aquella Espanya amb trets inequívocs, que ens parla de la felicitat i de la seva pèrdua, i que arriba a la intimitat de cada ésser humà, i al seu emoció, pel camí recte i simple de la veritat.

JOSÉ SACRISTÁN I MIGUEL DELIBES

En septiembre de 1989 estrenamos “Las guerras de nuestros antepasados”.

Hoy volvemos a Miguel Delibes.

Después de aquella prodigiosa criatura a la que el maestro llamó Pacífico Pérez he interpretado personajes de A. Miller, A. Strindberg, G.B. Shaw, D.Desola, S. Benchetrit, M. Vargas Llosa, P. Schaffer, J.R. Fernández, J. Hatcher, D. Wasserman, A. Machado, D. Mamet…

He rodado películas y series de TV.

Siento que volver a Miguel Delibes, ahora con su sobrecogido Nicolás, supone entregarme a una tarea que bien pudiera ser o significar la culminación de una aventura de trabajo y de vida que viene durando ya más de sesenta años.

Sea como sea…

Pacífico decía de su tío Paco que fue “el hombre que le enseño a mirar”.

Volver a Miguel Delibes es no dejar de aprender a mirar.

Pasen.

Y miren.

José Sacristán.