Nocturns i serenates

Des del segle XVIII l’interès per la música escrita per a conjunts instrumentals de vent va anar a l’alça. Aquests grups, anomenats Harmoniemusik, durant el Classicisme solien interpretar els fragments més exitosos de les grans òperes del moment adaptades a aquesta formació instrumental que podia itinerar fàcilment i a un cost assequible. Durant el Romanticisme es va anar normalitzant la composició de peces ja pensades per a orquestra de vent i autors com Mendelssohn o Dvorák van escriure serenates, nocturns i altres obres que ja formen part avui del repertori general.

Un viatge sonor en el temps per gaudir, com es feia en temps de Mozart, d’adaptacions de grans òperes en petit format