
El teatre i Barcelona són els protagonistes d’aquesta exposició. El temps pel qual transita mostra com l’itinerari del lloc teatral a Barcelona es mou en paral·lel a la història de la ciutat. Les mirades que obre ressalten un patrimoni urbà, arquitectònic i una escena que mira, representa com la ciutat. Ciutat, arquitectura, espai escènic i societat es relacionen en la mostra.
Els teatres, el teatre i Barcelona, són els protagonistes d’aquesta exposició. El temps pel que transita mostra com l’itinerari del lloc teatral a Barcelona es mou en paral·lel a la història de la ciutat. I fent-ho descobreix el paper que les arts escèniques juguen a l’hora d’intuir, i fins i tot promoure, el creixement i les transformació urbanes. Una seqüència de mapes pauta aquest recorregut temporal en uns períodes a l’intern dels quals es produeix una conjunció entre l’activitat teatral i la ciutat.
De la Rambla al passeig de Gràcia, i d’aquest a l’avinguda del Paral·lel i els pobles del pla de Barcelona, el temps esdevé espai. La cartografia que acompanya el recorregut de l’exposició mostra com el viu sistema teatral de la Barcelona contemporània està constituït d’una successió de pòsits, uns llocs on el teatre es va establir esplendorosament durant una època i on després, malgrat els anés abandonant, perviu. I d’uns nous llocs, que acaben diseminant les arts escèniques per la ciutat. Una història d’encontres i des encontres del teatre amb la ciutat relatarà aquesta mostra.
La raó espai-temporal de la lectura d’aquest guió no impedeix, ans al contrari, que es puguin dur a terme altres itineraris de caire més conceptual que es fixin, per exemple, en la relació entre les grans sales i els espais alternatius, des dels teatres de sala i alcova als segles XVII i XVIII fins els teatres de petit format contemporanis. Que facin emergir el paper social i artístic dels teatres dels ateneus, des del seu origen fins als casos del Teatre Lliure a la Cooperativa La Lleialtat a Gràcia, l’Antic Teatre al Circulo Obrero San José o la Sala Beckett a la Cooperativa Pau i Justícia al Poblenou. Que exhibeixin l’ús escènic d’”espais trobats”, des de la Llotja de Mar quan les noces de Carlos III d’Àustria, al segle XVIII, i les esglésies, a mitjan segle XIX, quan la desamortització de Mendizábal, fins, contemporàniament, l’espai de La Perla 29, a l’antic Hospital de la Santa Creu. I, fins i tot, desvetllin el paper dels incendis en els moviments del mapa teatral de la ciutat.
Les mirades que promou aquesta exposició ressalten un patrimoni urbà: el del lloc del teatre a Barcelona, un patrimoni arquitectònic: el dels teatres, i posen l’ull en una escena que no deixa, també, de mirar, representar, la ciutat. El teatre ha estat i encara és un lloc d’encontre de la ciutadania. Ciutat, Arquitectura, Espai escènic i Societat es relacionen en la mostra.
Comissariat: Antoni Ramon Graells, Ivan Alcázar Serrat, Disseny museogràfic: Pourquois pas (...) Joan Álvarez García-Luján
Organitzadors
Antoni Ramon Graells, Ivan Alcázar Serrat i Joan Álvarez García-Luján
Gertu Kultura, oraindik gertuago!
Zure probintzia aukeratu eta denontzako kulturaz gozatu