Queste pungente spine

El ‘Seicento’ italià (segle XVII) és un període clau de transformació cultural i artística que coincideix amb el primer barroc. En música, suposa el pas de la polifonia renaixentista a una nova estètica més expressiva i dramàtica, influïda també pels canvis científics i filosòfics d’Europa. La música esdevé més subjectiva i orientada a emocionar l’oient, amb noves formes com l’òpera, la cantata i el concert, i recursos com el baix continu.

Compositors com Claudio Monteverdi, Francesca Caccini i Benedetto Ferrari impulsen aquesta evolució amb un estil més lliure, centrat en la claredat del text i en l’expressivitat (recitar cantando). Les obres del període combinen innovacions harmòniques i recursos retòrics per “commoure els afectes”. El programa descrit inclou peces religioses i espirituals d’aquests autors, destacant el contrast entre música i text, l’ús de baixos obstinats i cromatismes, i una gran intensitat emocional, especialment en obres com la Ninna nanna de Merula o Lagrime amare de Mazzocchi.