L'Atlàntida Centre d'Arts Escèniques d'Osona

Comença l'obra amb la Marina, la serventa, fent-li un cafè al Miquel, el metge de la família, que seu al balancí, esmorzen pel matí; el tiet Ivan porta ulleres; el vell Saül seu en una cadira petita; l'Alexandre dur bastó i té una veu ronca; la seva parella, l'Helena, és més jove i tota coqueta; la neboda de l'Ivan, la Sònia, també és fineta. Crec que es tracta d'una interpretació polièdrica i magistral del Joel, en què aprofita tots els elements de l'escenari per moure's com peix a l'aigua. També, a través dels canvis de veu, canvis posturals i de comunicació no-verbal, en Joel ens trasllada a la vida familiar d'una casa al poble, que l'Alexandre vol vendre, per anar-se'n a ciutat. Al migdia hi ha tempesta i canvia la il·luminació, a la tarda-vespre torna a canviar, a la nit també, i a l'albada del dia següent hi torna, per fi. Tota l'obra es desenvolupa en tres actes, i es passen moments d'agitació, d'assosec, d'humor, de tragèdia, de drama. El Joel Joan fa un esforç considerable per interpretar tants personatges amb gran mestratge. A vegades costa seguir quin personatge interpreta, però he de dir que degut a l'alçada i presència del Joel Joan, junt amb la seva veu profunda, i una gesticulació molt ben estudiada i duta a terme, Vània m'ha resultat una obra excepcional, i només calia veure en Joel sortint als aplaudiments, tot suat, motivat pel gran esforç mental d'interpretar tants personatges alhora, amb una solvència pròpia d'un gran actor, digne dels paperassos que fa. Chapeau!