Mi hija Hildegart

Madrid, 1933. Després d'haver assassinat la seva filla Hildegart, Aurora Rodríguez s'entrega a la justícia. A la presó, rememora les circumstàncies que la van empènyer a cometre un crim tan atroç. En la seva primera infància, Aurora, testimoni de freqüents desavinences matrimonials i de la indiscutible supeditació de les dones als homes, va concebre la idea de tenir una filla a la qual educaria perquè es consagrés a lluitar per l'alliberament de la dona. Va buscar un home sa, intel·ligent i que acceptés renunciar a la paternitat de la nena. Hildegart va resultar ser tal com la seva mare l'havia imaginada: sent gairebé una nena va ingressar al Partit Socialista; als 16 anys, després d'acabar la carrera de Dret, començava Medicina, i ja escrivia articles i llibres. Als 18 ja era molt popular en els cercles intel·lectuals i revolucionaris.