Compañía María Pagés

María Pagés reivindica, amb força i sensibilitat, la veu i la saviesa de les dones a través del flamenc.

De Scheherezade reprèn la història on acaba Les mil i una nits i presenta una dona que, mitjançant la paraula, transforma el seu destí i tria la vida davant la mort. Amb un llenguatge d’arrel flamenca, la peça reivindica el poder femení i la paraula com a força capaç de canviar el món i alliberar la humanitat de la por i la submissió.

María Pagés és Premio Nacional de Danza (2002) i té el Premi de Coreografia ADE (1996). També se li han concedit el Léonide Massine (2004) per l’Art della Dansa ‘Al Valore’ i el Premi Cultura de la Comunitat de Madrid (2007). El 2014 se li concedeix la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts. Un any després, Santiago de Xile reconeix un dels seus espectacles com el millor de la Dansa Internacional i el 2016 és guardonada amb el IV Premi de Cultura de la Universitat de Sevilla. El 2017 li concedeixen el premi ‘El Públic’ a la trajectòria atorgat pel Canal Sur TV i el Premi a les millors veus del Festival de Jerez per l’obra Óyeme con los ojos. 

Els 10 giraldillos de la Biennal d’Art Flamenc de Sevilla la confirmen com una de les bailaoras i coreògrafes més imprescindibles del flamenc. 

Des de la fundació de la companyia el 1990 ha produït les següents obres: Sol y sombra (1990), De la luna al viento(1994), El perro andaluz. Burlerías (1996), La Tirana (1998), Flamenco Republic (2001), Canciones, antes de una guerra (2004), Sevilla (2006), Autorretrato (2008), Flamenco y poesía (2008), Dunas (2009), Mirada(2010), Utopía (2011), Casi divina, leve (2012), La alegría de los niños(2013), Siete golpes y un camino (2014), Yo, Carmen (2014), Óyeme con los ojos (2014), No dejes que termine el día (2015), Rostros (2016) i i Una oda al tiempo (2020).

A partir del 2011, Pagés va incorporar al seu equip l’escriptor marroquí El Arbi El Harti, que des d’aquell any ha treballat amb ella conjuntament en la creació de totes les obres.

María Pagés ha col·laborat amb  Mikhail Baryshnikov, Sidi Larbi Cherkaoui, Tamara Rojo, Ángel Corella, José Saramago i Oscar Niemeyer, entre d’altres.

A la Factoria Cultural de Terrassa hem pogut gaudir d’aquesta llarga trajectòria amb els programes Yo, Carmen (2018), i Una oda al tiempo (2021).