I say potato

Tots canviem. De vegades ens resignem, de vegades ens relaxem, altres vegades simplement descobrim que la vertadera felicitat no és en el lloc on l’hem estat buscant durant vint anys. Però què passa amb les persones que vam ser? Què queda d’elles un cop ens fem grans? Què queda dels seus projectes, les seves aspiracions i els seus somnis? I què passa amb les persones que vam estimar tant? Les persones amb qui vam compartir la vida — una part de la vida— i que ara, passat el temps, semblen estranys; semblen fantasmes.

And I say potato és una comèdia sobre la solitud i sobre el pas del temps; és una elegia per la vida que un dia vam somiar tenir i és, sobretot, una apassionada discussió amb un “ex”. És una història d’amor — suposo— però de l’amor de veritat, que ni dura per sempre ni desapareix mai del tot.