Honestedat

Una actriu veterana es nega a rodar una escena de nu crucial, i això desferma un conflicte amb el seu jove director i amic, una decisió que amenaça amb trencar la seva relació. Aquesta negativa, aparentment professional, revela un profund debat sobre l’honestedat artística, el consentiment i el poder en les relacions personals dins del món audiovisual. Un duel intens on l’amistat es posar a prova i els ideals topen amb les cures, l’estima o l’ambició.

El sí et compromet, però el no et defineix.

Una escena, dues mirades, mil contradiccions.

Paraules de l’autor i director

Honestedat és una peça que, d’entrada, sembla voler parlar d’un valor ètic, d’una paraula gran, majúscula, que fins i tot pot fer una mica de respecte. Però en realitat el que fem a escena no és una lliçó de moral, sinó un exercici teatral: despullar aquesta paraula, posar-la en situació i veure què passa quan es confronta amb la vida real, amb les emocions concretes, amb els afectes que ens lliguen als altres. El punt de partida és molt simple: dues persones que es coneixen i s’estimen –no importa si parlem d’amor, d’amistat o de confiança professional– es troben en un despatx. Una diu “no”. No a despullar-se, no a fer el nu. “No”, en definitiva. I a partir d’aquí comença el terratrèmol…