TRANSCENDENTAL

Hi ha obres que ens transformen cada vegada que les sentim. Això és perquè tenen la voluntat de transcendir, d’elevar-se a un altre pla de la realitat i de transportar-nos a mons sonors i sensorials que mai abans no havíem experimentat. Les realitats sonores i vitals de Franz Schubert i de Franz Liszt convergeixen en aquesta voluntat d’anar més enllà i d’explorar nous camins musicals i emocionals.

La Sonata en Si bemoll Major, l’última que va compondre Schubert, destil·la una sonoritat d’una delicadesa quasi febril, amb moments intangibles i celestials. I la Sonata en Si menor de Liszt és una autèntica proesa del virtuosisme romàntic, en què el drama, l’amor i els conflictes interns giravolten en una espiral quasi faustiana.