La casa de Bernarda Alba

Nova producció del Centro Dramático Nacional d'un dels títols més celebrats de Federico García Lorca que compta amb la direcció d'un Alfredo Sanzol que es troba en estat de gràcia. El mateix Sanzol ho explica així: "La casa de Bernarda Alba es podria explicar des de la postura de Bernarda com la història d'una dona que volia el millor per a les filles. Una mare pragmàtica, realista, que coneixia el món on vivia i que no va dubtar a fer servir tota la seva energia per frenar els impulsos anàrquics de l'instint sexual. Una dona conscient de la duresa de les normes socials i del judici dogmàtic dels veïns. Des de la postura d'Adela, La casa de Bernarda Alba podria explicar-se com un malson en què una mare paranoide, deshumanitzada, i sense empatia tanca les filles per guardar un dol absurd de vuit anys que pot acabar amb la vida de totes. Acostuma a ser freqüent escoltar que tothom està amb la postura d'Adela però, com pot ser, si la violència masclista que pateixen les dones a la casa de Bernarda és igual a la violència masclista que pateixen les dones avui, en la nostra realitat? Fins a quin punt no vivim totes en una casa on hi ha més Bernardes i Bernardos dels que pensem?"

Text
Federico García Lorca

Direcció
Alfredo Sanzol

Intèrprets
Ester Bellver, Ana Cerdeiriña, Eva Carrera, Ane Gabarain, Claudia Galán, Paula Gómez, Belén Landaluce, Patricia López Arnaiz, Chupi Llorente, Lola Manzano, Inma Nieto, Celia Parrilla, Sara Robisco, Isabel Rodes i Ana Wagener

Escenografia
Blanca Añón

Il·luminació
Pedro Yagüe

Vestuari
Vanessa Actif

Música
Fernando Velázquez

Espai sonor
Sandra Vicente

Moviment
Amaya Galeote

Caracterització
Chema Noci