“Més o menys”, amb Mònica van Campen

El divendres 28 de novembre a les 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu Santcugatenc acollim una nova sessió de “A tocar d’escena”, cicle de teatre de proximitat de l’Ateneu amb Més o menys, un monòleg d’Aldo Nicolaj a càrrec de l’actriu santcugatenca Mònica van Campen, amb direcció de Luca Nicolaj. És la història d’una dona sense memòria que s’endinsa a la recerca d’ella mateixa i ens passeja pels racons de la seva ment, no tant a la recerca del seu passat sinó buscant la clau per continuar vivint.

Sinopsi

El personatge que protagonitza el monòleg no té nom: l’ha oblidat. I, juntament amb el nom, ho ha oblidat tot —el passat, la infància, els amors, la feina… L’únic que sap és que té 50 anys, “més o menys”. La seva vida comença a l’àrea de descans d’una autopista, on la troben asseguda en una cadira plegable. De cop i volta, va a parar d’aquesta autopista a una clínica neurològica. Però ni els metges ni el temps aconsegueixen ajudar-la a “remuntar el riu dels records”. A la seva memòria només hi habiten colors: el blau del cel, el verd dels arbres…

En adonar-se que la seva vida no té passat, s’obre davant seu un precipici que li provoca vertigen. Sense poder rememorar la seva història, sense els plaers ni les penes que han anat marcant les estacions de la seva vida, s’adona que no és ningú. Impossible quedar-se tranquil·la davant d’un abisme així: cal trobar alguna cosa a què aferrar-se. Un record, si us plau, un record, encara que sigui petit, insignificant… encara que sigui inventat?

Perquè la ment humana és així: si no recorda, pot inventar. Però la bastida d’una identitat construïda sobre records inventats s’esfondra com un castell de cartes. El vertigen és encara més gran, tan insuportable com la solitud que l’envolta. Llevat que segueixi el camí que concedeix la fantasia, inesgotable i sempre sorprenent. Convèncer-se que és ella, “aquella nena vestida de blanc… d’ulls somiadors… que confiava en el món…”