VAV, de Daniel Abreu

La dansa de l'amor, la unió i la pertinença. O la dansa del buit?

És una peça de dansa pensada per a cinc intèrprets sobre el sentiment de pertinença i la impossibilitat de no ser part d'alguna cosa. Tracta sobre el mite i el ritu necessaris per a ésser i estar. Aquest treball comprèn un punt de vista filosòfic de l'estat d'unió, de l'amor, dels vincles. 

La dirigeix el reconegut ballarí i coreògraf Daniel Abreu, qui compta amb nombrosos premis, entre ells el Premi Nacional de Dansa (2014) i el Premi Godot al Millor Intèrpret Masculí de Dansa (2023).

Sinopsi

VAV és la sisena lletra de l'alfabet hebreu i simbolitza allò que uneix, aquella cosa que ho manté tot unit; un ham, un enllaç, la conjunció de cel i terra, d'home i esperit. D'una banda, hi ha el cos animal que dansa i, per un altre, la imatge a la qual s'ancora; un cos físic i un altre digital; el sòlid i la llum. La dicotomia es troba en l'humà i l'espiritual, i també en l'individu i el grup.

Com en tots els seus projectes, la companyia ha partit d'una abstracció, d'un terme ampli i polisèmic. La Cia. Daniel Abreu, fundada l'any 2004, va totalment lligada a la carrera del creador. La labor creativa de la companyia s'estén a més de seixanta produccions, tant per a espais no convencionals com per a escena. Els treballs han estat presentats en importants festivals i teatres nacionals i internacionals, que abasten més de 40 països a Àsia, Amèrica, el nord d'Àfrica i Europa.

La companyia ha rebut el suport per a la realització de les seves produccions i de gira per part d'institucions com el INAEM, Comunitat de Madrid, l'Institut Cervantes, Acció Cultural Espanyola, el Mercat dels Flors, La Casa Encesa, entre molts altres.