John Williams i la seva influència

La irrupció de John Williams en la música cinematogràfica dels anys setanta, i especialment la seva partitura per a La guerra de les galàxies (1977), canviarà el concepte de banda sonora. A la lleugeresa i els tocs "discotequers" de les partitures de començament d'aquella dècada, es tornarà a un simfonisme de grans orquestres que remet al dels anys trenta i a músics com ara Steiner i Korngold i es traslladarà a nous talents com Bruce Broughton (El secret de la piràmide), James Horner (Braveheart) o Alan Silvestri (Forrest Gump). Paral·lelament a aquesta recuperació, sorgiran altres tendències, com la música electrònica aplicada al cinema, amb Vangelis (Carros de foc), o el corrent minimalista, amb Michael Nyman (El contracte del dibuixant). Una nova generació de músics s'hi anirà incorporant, i Howard Shore, amb les partitures d'El Senyor dels Anells, marcarà un punt i a part en la composició cinematogràfica.

Conferència a càrrec d'Albert Beorlegui, periodista i divulgador de la història del cinema.