LA GRAMÁTICA

Una sàtira que homenatja la nostra relació amb el llegat que, segons Lázaro Carreter, constitueix el nostre patrimoni més sòlid: la llengua.

Imaginem que un bon dia, de manera accidental, una dona convencional es convertís de la nit al dia en una erudita consumada de la llengua i la gramàtica. Com canviaria la seva vida aquesta circumstància? Veuria, com se sol dir, eixamplats els seus horitzons personals i professionals o, per contra, aquestes noves destreses li podrien comportar la marginació del seu entorn?

Imaginem, alhora, un reputat neurocientífic disposat a sotmetre la dona a un intensiu procés de desprogramació lingüística. En aquest cas no es tractaria de refinar verbalment el personatge, sinó, inversament, de tornar-lo al seu estat primari de limitació expressiva per evitar-li, així, els trastorns d'inadaptació social originats després del seu inadequat accident.