Casa de l'Arquitectura de Barcelona

Exemple d’arquitectura catalana dels anys cinquanta que segueix l’ideari racionalista amb un projecte de dimensions proporcionades i rigor tecnològic. Situat a l’interior d’una illa de l’Eixample, l’edifici es caracteritza per una volumetria fragmentada molt ben articulada que aconsegueix una seqüència dinàmica d’espais. A l’exterior, uns patis responen a les necessitats d’il·luminació i ventilació del programa i, alhora, mantenen la voluntat d’Ildefons Cerdà de projectar interiors d’illa verds. A l’interior, els arquitectes van aprofitar les possibilitats tècniques i expressives de les estructures de formigó armat que apareixen en aquell moment, i van crear un espai diàfan amb grans obertures que dota de representativitat el vestíbul de l’edifici.