LA BALADA D’EN SOLÉ SUGRANYES

Núria Andorrà, Carles Belda, Iu Boixader, Cati Reus, músics
Sebastià Bardolet, Martí Brutau, Heura Gaya, Iris Gayete, Miguel Gómez, Oriol Mallart, veus
Jaume Aiats, Idea, música i text
Iban Beltran posada escènica  
Vesc -Lali Pujol, producció

A la manera d’una de les antigues balades tradicionals, l’argument ressegueix els tres darrers anys de la vida del militant anarquista Oriol Solé Sugranyes, i la seva mort a trets a la muntanya de Sorogain, a punt de travessar la ratlla de França l’abril de 1976.

Comença amb la detenció a la Cerdanya, després el judici, l’empresonament a Segòvia i la fugida amb els membres d’ETA i la tràgica mort amb 28 anys. La mirada dels fets des de la distància i certa qüestió crítica s’incorporen a l’acció per empènyer l’espectador a situar-se davant de la història recent.

Cada part, com si fos un fris de quadres o una auca, presenta una escena a partir d’un estil o d’un model de cançons tradicionals catalanes (i una basca), especialment de les balades lírica narratives. L’escriptura dels versos i de les músiques és obra de Jaume Ayats, seguint el coneixement que té de diversos models de cants i balls orals. En alguns casos fa servir com a element constructiu alguna melodia recollida de l’oralitat, en altres crea noves melodies per a aquesta ocasió.

De manera constant fa ús de ‘cant a veus’ –polifonies tradicionals. No segueix un cantant representant un personatge concret, sinó una veu col·lectiva que va assumint la veu del protagonista, les descripcions dels fets i les expressions emocionals i líriques, alhora que també incorpora recursos d’acció teatral amb la participació del públic.