Terra Baixa, d'Àngel Guimerà

Pablo Ley converteix el clàssic de Guimerà en un relat detectivesc i un thriller magnífic sobre la lluita de classes. Sense perdre de vista els orígens ni renunciar a l’essència d’aquest text universal, la dramatúrgia de Pablo Ley trasllada Terra baixa al segle XX i hi introdueix dos personatges nous: una periodista i un comissari de policia, en Vinagret. Aquest serà l’encarregat d’investigar un crim: un treballador ha assassinat el seu amo. En Manelic ha matat en Sebastià per alliberar la Marta (i a ell mateix). Una mirada contemporània i trepidant que llisca del drama rural a la tragèdia romàntica per culminar en: «He mort el llop! He mort el llop! He mort el llop!». El crit alliberador de la classe obrera en lluita contra l’opressió. Una història d’intriga i revolta que us deixarà enganxats a la cadira

“Després d’aquella primera nit, passaven els dies i jo el veia sempre cavil·lós, amb la mirada fosca, i sabia que el seu cor covava rancor i una ràbia cega contraalgú que ell no sabia qui era.”
Terra baixa

“I després me va agafar pel cos i va preguntar al que em feia de pare què volia. I ell li va respondre que una caritat. I jo vaig afegir de pressa: “No una caritat, no, volem feina!” Ell me va asseure a sobre
els seus genolls, que jo tenia catorze anys, i el Sebastià ja potser trenta… I… d’aquell dia va venir que a qui em feia de pare el va fer moliner. I a mi… fins ara…
Què podia fer, jo? Fugir? Cap a on? Si no podia! Matar-me? Si fa tanta por el morir-se, i jo era tan nena! I es neix per viure i no per morir de seguida!”
Terra baixa