Com vaig aprendre a conduir

Un viatge al cor del trauma i la memòria sobre l’abús i la violència de gènere, amb humor, música i una mirada valenta i commovedora.

Una dona guarda un secret que, després d’anys de silenci, està a punt de revelar. Coseta –malnom que es va guanyar a  l’instant de néixer, definida pel seu sexe– ens guia per un viatge fragmentat a través de la memòria: el cotxe, la casa, l’institut, espais on es construeix una educació afectiva deformada per la mirada misògina i sexualitzada.

Com vaig aprendre a conduir, de Paula Vogel, i dirigit per Marilia Samper, reconstrueix els moments clau de la complexa relació de la protagonista amb el seu oncle Peck, on es va teixint la teranyina subtil i perversa de l’abús disfressat d’afecte.

Una obra crua i alhora plena d’humor i cançons que parla de supervivència, iniciació i memòria del trauma.