Lady Macbeth de Mtsensk

La idea inicial de Xostakóvitx era la d’escriure una trilogia d’òperes sobre els destins tràgics de dones russes al llarg dels segles; només en va poder escriure una: Lady Macbeth de Mtsensk. 

Obra mestra del segle XX, és un drama ombrívol i existencial basat en una història de Nikolai Leskov del 1865, època en què la literatura russa estava obrint-se camí al món amb autors com ara Tolstoi o Dostoievski. La partitura va ser un èxit de crítica i es va fer popular immediatament a la Unió Soviètica, però va caure en desgràcia dramàticament després que Stalin assistís a una de les funcions a Moscou l’any 1936. 

Un article anònim al “Pravda” denunciant l’obra va fer témer Xostakóvitx per la seva vida. No va tornar als escenaris fins a l’any 1970. Des d’aleshores, ha recuperat el seu lloc legítim. 

Lady Macbeth de Mtsensk és una peça que, tant musicalment com narrativament, és molt cinematogràfica, mentre que políticament s’erigeix en una estranya anomalia estètica durant l’estalinisme. A banda de la glorificació del proletariat del gust dels ideòlegs de l’època, ens trobem davant d’un autèntic “thriller”. La història té lloc en una zona rural de la Rússia profunda durant el segle XIX (Mtsensk, aproximadament a 300 km de Moscou, és la regió on tradicionalment desterraven els criminals al llarg de la història).

El personatge principal és Katerina, l’esposa d’un comerciant que, aniquilada psicològicament, avorrida del seu marit i sotmesa a la tirania del seu sogre, és seduïda per un treballador depravat de la fàbrica familiar, i acaba assassinant primer el seu sogre i després el seu marit, creient que fent-ho pot arribar a la llibertat. La nova parella viu unida fins que un camperol descobreix fortuïtament el crim, i el denuncia a la policia corrupta de l’època. La història acaba amb el viatge cap a la deportació de la parella assassina a Sibèria. La persecució d’un somni que dura poc: traïda en la pobresa de la fugida que acabarà tràgicament. En la nova producció d’Àlex Ollé, Katerina, empresonada en el seu dormitori, representa l’ideal d’una dona convertida en metàfora d’un futur inassolible d’algú que se suposa que dona vida, però acaba sent font de mort. 

Una dona sotmesa al sistema patriarcal tradicional i atrapada en una estructura familiar inamovible i una sexualitat femenina reduïda als propòsits procreadors. Estem parlant, doncs, d’una rebel·lió eròtica com a primer gest en la cerca d’un somni: una llibertat individual contra la tirania familiar.  Però aquesta passió carnal es confon amb l’amor, l’enamorament amb la rendició, la rendició amb la submissió i, finalment, la submissió amb el sacrifici i l’acceptació del sofriment. 

Katerina està sola! Amb una mirada ferida i una identitat per construir, es manifestarà amb violència; matar és l’única sortida!